CIENCIA Clinton, davant les mandíbules del 'Tyrannosaurus rex' Sue Chicago. -- Bill Clinton, president dels EUA, va visitar divendres el Museu Field de Chicago, on s'exhibeix l'esquelet més gran i complet que hi ha al món d'un Tyrannosaurus rex . Aquest dinosaure, perillós i extremadament voraç, va dominar la Terra fa milions d'anys. L'esquelet, denominat Sue, va sorprendre el que està considerat avui l'home més poderós del planeta.

La meitat d'espanyols corre perill de tenir malalties cardíaques . Els factors de perillositat que expliquen aquesta situació són l'obesitat, els alts nivells de colesterol i el consum d'alcohol i tabac, entre altres, segons un estudi elaborat per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene a la Feina. L'obesitat afecta un 10,5% de la població, mentre que un 23% més dels espanyols tenen hipertensió. -- EP L''Atlantis' s'acobla a l'Estació Espacial malgrat una lleu avaria . La NASA va ordenar al transbordador que desactivés dues vàlvules que havien sofert una disfunció, però que no van impedir la seva trobada amb l'Estació Espacial Internacional (ISS), que ja era en òrbita per realitzar una missió espacial de 10 dies. L'Atlantis es va enlairar divendres passat des del Cap Canaveral (Florida, EUA). -- Reuters Pena de tres anys de presó per robar dos canaris . El Tribunal Suprem ha confirmat aquesta condemna als dos joves que van sostreure els ocells en una casa de Jerez de la Frontera. Donada l'escassa transcendència econòmica del robatori, el tribunal demana l'indult parcial d'un any i mig de la pena imposada per a cada un. -- EP S'entrega un director de la pirotècnica que va esclatar a Holanda . L'individu és el copropietari de la fàbrica de focs artificials Fireworks, que va causar 16 morts i gairebé mil ferits a l'explotar, fa una setmana a Enschede (Holanda). B. Bakker, es va entregar després que el seu soci majoritari, W. Pater, fes el mateix divendres. La justícia els acusa d'emmagatzematge il.legal del material pirotècnic. Presó per a dos dels segrestadors del nen marroquí . L'advocat dels empresonats, A. B. i A. M., va declarar que els seus clients no creien que la seva acció fos un segrest, sinó una forma de pressionar el pare perquè pagués un deute. El nen va ser segrestat dimecres passat a Màlaga i alliberat l'endemà per la policia a Cassà de la Selva (Gironès). Un 56% dels joves espanyols viuen dels ingressos de la família . Un 36% més dels nois de 15 a 29 anys diuen que viuen dels seus ingressos i un 8% del que cobra la seva parella, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), realitzat entre 2.467 persones. Entre els que viuen dels seus ingressos, un 87% afirma que procedeixen de la seva feina. -- EP Una nova cadira de rodes permetrà baixar escales . L'aparell, presentat a la fira Exposanita 2000, de Bolonya (Itàlia), dissenyat per mitigar les dificultats de desplaçament dels incapacitats, substitueix les clàssiques rodes per unes erugues adaptables a les irregularitats del terra, cosa que fa possible baixar escales sense recurs supletori. -- Efe

TRIBUNA Manel Sanromà. President d'Internet Society a Catalunya i professor de la Universitat Rovira i Virgili. Vinton Cerf, el geni que va crear Internet Visita Catalunya l'home que va dissenyar la Xarxa no com a simple tecnologia, sinó com una verdadera revolució cultural Fa uns quants anys li van preguntar a Tim Berners-Lee, l'inventor del World Wide Web i, per tant, un dels grans responsables del que avui denominem Noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions: --"Diuen que vostè va inventar Internet..." I ell va respondre: --"Ho sento, jo no. Jo vaig inventar el Web quan Internet ja existia. Si busca el pare d'Internet, pregunti per Vint Cerf". I Tim Berners-Lee tenia raó. Malgrat que la paternitat d'Internet és un tema complex (fins i tot Al Gore s'ha autopostulat, davant el somriure de la comunitat internauta), si haguéssim de quedar-nos amb un nom, seria el de Vinton Cerf el que acumularia més consens. I és que Vint Cerf no només va contribuir amb les seves aportacions tecnològiques a aquest fenomen revolucionari que anomenem Internet, sinó que, com a bon pare, no ha abandonat en cap moment el seu fill i avui, 27 anys després de la seva gran aportació, que va fer possible la creació de la gran Xarxa de xarxes, segueix actiu en primera línia vetllant perquè, com diu el lema de la Internet Society que ell va fundar, Internet sigui de tothom. No hi ha dubte que Internet, com a fenomen social que va molt més enllà de la simple tecnologia, ha estat fruit del treball de molts científics i tecnòlegs: la proliferació del PC, del sistema operatiu Windows o la mateixa creació del WWW han acabat ocasionant l'explosió d'Internet que estem vivint actualment. Però l'any 1973, quan Vinton Cerf i Robert Kahn van inventar el protocol TCP (Transfer Control Protocol), verdader llenguatge universal que parlen tots els ordinadors connectats a Internet, ni ells mateixos podien imaginar-se la porta a una nova societat que estaven contribuint a obrir. La idea última del TCP (posteriorment desglossat en dos protocols, TCP i IP, Internet Protocol, pels mateixos Cerf i Kahn) és ben simple i també, com tot avanç, estava basada en terreny adobat anteriorment. L'any 1961, un jove estudiant de l'MIT, Leonard Kleinrock, havia introduït la revolucionària idea que la informació entre dos ordinadors no es fes a través de l'establiment d'una connexió permanent entre tots dos mentre s'enviava la informació, sinó empaquetant-la primer i després enviant-la en aquests paquets: va ser el que es va finalment denominar packet switching o commutació de paquets. Aquesta idea teòrica no va ser implementada en la pràctica fins a l'any 1965, quan Lawrence Roberts, llavors també a MIT, i que l'any següent es traslladaria a l'Agència d'Investigació de Defensa Nord-americana (DARPA), va realitzar la primera aplicació pràctica de la commutació de paquets en la comunicació entre dos ordinadors. El mateix Roberts va ser qui l'any 1967 va proposar la creació d'ARPANET, precursora d'Internet; el 1969 es va produir la primera connexió entre dos ordinadors d'ARPANET, connexió que va liderar curiosament Kleinrock, l'estudiant que ara s'ha convertit en enginyer. Les bases estructurals en el que després es convertiria Internet estaven assentades pel treball de Kleinrock i Roberts; però la Xarxa era com un cos sense ànima. Aquesta ànima, el llenguatge per mitjà del qual flueix la informació entre els ordinadors que estan connectats a la Xarxa, va ser la gran aportació de Cerf i Kahn, publicada en el seu article, ja clàssic: "A Protocol for Packet Network Interconnection". 27 anys després, el protocol TCP/IP, que és el llenguatge d'Internet, segueix plenament vigent malgrat que noves versions (actualment el mateix Cerf està treballant en la versió 6 de l'IP) han donat al protocol la vitalitat que li resultava necessària per fer-se càrrec de tota l'allau de centenars de milions d'ordinadors, telèfons i tota mena d'instruments que en els pròxims anys s'aniran connectant, parlant TCP/IP. Kleinrock, Roberts, Kahn i altres pioners d'Internet poden compartir amb Cerf la paternitat de la criatura. Tots ells, a més a més, han seguit treballant en l'empresa o a la universitat, col.laborant en nous desenvolupaments científics, tecnològics o comercials que han fet possible la Xarxa tal com la coneixem avui. Però ningú com Vinton Cerf ha tingut la visió i el protagonisme en el desenvolupament d'Internet no com a simple tecnologia, sinó com la verdadera revolució tecnològica i cultural del canvi de mil.lenni. L'any 1991, quan Internet era un fenomen bàsicament d'àmbit universitari, molt abans de l'explosió produïda per l'invent de Berners-Lee, Cerf i altres pioners van fundar Internet Society (ISOC), una associació internacional de persones que estan interessades a fer que, com diu el lema d'ISOC, Internet sigui de tothom. Cerf ha dirigit fins fa poc ISOC, una verdadera germandat internacional de ciutadans digitals, i l'any passat va fer un pas més constituint dins d'ISOC la denominada Internet Societal Task Force (ISTF). Aquesta associació lliure que treballa en Xarxa pretén portar els mètodes de consens tècnic, que tant èxit han tingut en el naixement i creixement d'Internet, en tots aquells aspectes socials en què la Xarxa impactarà en els pròxims anys: l'educació, les llengües i cultures, el desenvolupament sostingut, l'ecologia, etcètera. Quan passin els anys, quan Internet sigui una criatura adulta que hagi contribuït a canviar (esperem que a millor) el món, la història recordarà Vint Cerf com el verdader pare d'aquesta criatura que protagonitza l'inici del tercer mil.lenni. La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona li rendirà un merescut homenatge nomenant-lo doctor honoris causa el 22 de maig. Gaudeamus Igitur.