TRIBUNA Manel Sanromà.
President d'Internet Society a Catalunya i professor de la
Universitat Rovira i Virgili. Vinton Cerf, el geni que va crear Internet
|
|
Visita Catalunya
l'home que va dissenyar la Xarxa no com a simple
tecnologia, sinó com una verdadera revolució cultural
|
Fa uns quants anys li van
preguntar a Tim Berners-Lee, l'inventor del World Wide
Web i, per tant, un dels grans responsables del que avui
denominem Noves Tecnologies de la Informació i les
Comunicacions:
--"Diuen que vostè va
inventar Internet..."
I ell va respondre:
--"Ho sento, jo no. Jo vaig
inventar el Web quan Internet ja existia. Si busca el pare
d'Internet, pregunti per Vint Cerf".
I Tim Berners-Lee tenia
raó. Malgrat que la paternitat d'Internet és un tema
complex (fins i tot Al Gore s'ha autopostulat, davant
el somriure de la comunitat internauta), si haguéssim de
quedar-nos amb un nom, seria el de Vinton Cerf el que
acumularia més consens. I és que Vint Cerf no només va
contribuir amb les seves aportacions tecnològiques a aquest
fenomen revolucionari que anomenem Internet, sinó que, com a
bon pare, no ha abandonat en cap moment el seu fill i avui, 27
anys després de la seva gran aportació, que va fer possible la
creació de la gran Xarxa de xarxes, segueix actiu en primera
línia vetllant perquè, com diu el lema de la Internet Society
que ell va fundar, Internet sigui de tothom.
No hi ha dubte que Internet, com
a fenomen social que va molt més enllà de la simple
tecnologia, ha estat fruit del treball de molts científics i
tecnòlegs: la proliferació del PC, del sistema operatiu
Windows o la mateixa creació del WWW han acabat ocasionant
l'explosió d'Internet que estem vivint actualment. Però l'any
1973, quan Vinton Cerf i Robert Kahn van
inventar el protocol TCP (Transfer Control Protocol), verdader
llenguatge universal que parlen tots els ordinadors
connectats a Internet, ni ells mateixos podien imaginar-se la
porta a una nova societat que estaven contribuint a obrir.
La idea última del TCP
(posteriorment desglossat en dos protocols, TCP i IP, Internet
Protocol, pels mateixos Cerf i Kahn) és ben
simple i també, com tot avanç, estava basada en terreny adobat
anteriorment. L'any 1961, un jove estudiant de l'MIT,
Leonard Kleinrock, havia introduït la revolucionària
idea que la informació entre dos ordinadors no es fes a través
de l'establiment d'una connexió permanent entre tots dos
mentre s'enviava la informació, sinó empaquetant-la
primer i després enviant-la en aquests paquets: va ser el
que es va finalment denominar packet switching o
commutació de paquets.
Aquesta idea teòrica no va ser
implementada en la pràctica fins a l'any 1965, quan
Lawrence Roberts, llavors també a MIT, i que l'any
següent es traslladaria a l'Agència d'Investigació de Defensa
Nord-americana (DARPA), va realitzar la primera aplicació
pràctica de la commutació de paquets en la comunicació entre
dos ordinadors. El mateix Roberts va ser qui l'any 1967
va proposar la creació d'ARPANET, precursora d'Internet; el
1969 es va produir la primera connexió entre dos ordinadors
d'ARPANET, connexió que va liderar curiosament
Kleinrock, l'estudiant que ara s'ha convertit en
enginyer.
Les bases estructurals en el que
després es convertiria Internet estaven assentades pel treball
de Kleinrock i Roberts; però la Xarxa era com un
cos sense ànima. Aquesta ànima, el llenguatge per mitjà del
qual flueix la informació entre els ordinadors que estan
connectats a la Xarxa, va ser la gran aportació de Cerf
i Kahn, publicada en el seu article, ja clàssic: "A
Protocol for Packet Network Interconnection". 27 anys després,
el protocol TCP/IP, que és el llenguatge d'Internet, segueix
plenament vigent malgrat que noves versions (actualment el
mateix Cerf està treballant en la versió 6 de l'IP) han
donat al protocol la vitalitat que li resultava necessària per
fer-se càrrec de tota l'allau de centenars de milions
d'ordinadors, telèfons i tota mena d'instruments que en els
pròxims anys s'aniran connectant, parlant TCP/IP.
Kleinrock, Roberts, Kahn
i altres pioners d'Internet poden compartir amb Cerf la
paternitat de la criatura. Tots ells, a més a més, han seguit
treballant en l'empresa o a la universitat, col.laborant en
nous desenvolupaments científics, tecnològics o comercials que
han fet possible la Xarxa tal com la coneixem avui. Però ningú
com Vinton Cerf ha tingut la visió i el protagonisme en
el desenvolupament d'Internet no com a simple tecnologia, sinó
com la verdadera revolució tecnològica i cultural del canvi de
mil.lenni. L'any 1991, quan Internet era un fenomen bàsicament
d'àmbit universitari, molt abans de l'explosió produïda per
l'invent de Berners-Lee, Cerf i altres pioners van
fundar Internet Society (ISOC), una associació internacional
de persones que estan interessades a fer que, com diu el lema
d'ISOC, Internet sigui de tothom.
Cerf ha dirigit fins fa
poc ISOC, una verdadera germandat internacional de
ciutadans digitals, i l'any passat va fer un pas més
constituint dins d'ISOC la denominada Internet Societal Task
Force (ISTF). Aquesta associació lliure que treballa en Xarxa
pretén portar els mètodes de consens tècnic, que tant èxit han
tingut en el naixement i creixement d'Internet, en tots
aquells aspectes socials en què la Xarxa impactarà en els
pròxims anys: l'educació, les llengües i cultures, el
desenvolupament sostingut, l'ecologia, etcètera.
Quan passin els anys, quan
Internet sigui una criatura adulta que hagi contribuït a
canviar (esperem que a millor) el món, la història recordarà
Vint Cerf com el verdader pare d'aquesta criatura que
protagonitza l'inici del tercer mil.lenni. La Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona li rendirà un merescut homenatge
nomenant-lo doctor honoris causa el 22 de maig.
Gaudeamus Igitur. |