Última

ENTREVISTA: Vinton G. Cerf Vicepresident honorari de MCI Worldcom, impulsor d'Internet

"Els meus fills em demanen si són germans d'Internet"

Quim Aranda

Q.A. Quins consells li ha donat a l'alcalde Clos?
V.C. Ah!, és una persona meravellosa. Vam dinar en un restaurant magnífic, un lloc meravellós, La Balsa...
Q.A. Però de què van parlar?
V.C. Per exemple, de tecnologies per a traducció en temps real. També sembla molt interessat en l'efecte de la tecnologia sobre l'estructura social i el desenvolupament dels negocis per Internet. Tant a ell com al president Pujol els vaig insistir en el paper d'Internet per a Catalunya, en el gran potencial que té per donar a conèixer el país. I també em van informar sobre els grans avenços que hi ha aquí, sobre els graduats que surten de les facultats. Vam convenir que tornaria d'aquí a un any per comprovar-ne els progressos. Ara: quan torni necessitaré més temps per tastar vins amb tranquil·litat.
Q.A. Perdó?
V.C. Sí, per tastar vins. Ja coneixia els de Ribera de Duero, però ara he pogut descobrir els del Priorat. Magnífics.
Q.A. Són molt elogiats per una revista com ara 'Wine Spectator'.
V.C. Certament.
Q.A. En fa col·lecció, de vins?
V.C. Sí. I puc dir que la meva dona i jo tenim una col·lecció important. No famosa, però sí important. D'unes 5.000 ampolles. La majoria, vi d'Espanya, d'Itàlia, de Sud-àfrica, d'Austràlia. La meva dona i jo, quan viatgem, tastem vins, i si ens agraden, ens els fem enviar a casa.
Q.A. També deu tenir vins de Califòrnia, oi?
V.C. És clar. I m'agradaria tenir-ne de Xile, però no hi hem anat mai. Per això hi vull anar. I per això vull tornar a Catalunya, per tenir temps per tastar més vins.
Q.A. Coneix els de Somontano?
V.C. No, no n'he sentit a parlar.
Q.A. Molt recomanables. Vins de l'alt Aragó.
V.C. En prendré nota i els tastaré en el pròxim viatge.
Q.A. Les seves dificutats d'oïda van ser una altra raó per desenvolupar l'e-mail?
V.C. Jo no el vaig instaurar, però vaig insistir molt perquè es desenvolupés, sí. Per mi, ateses les meves dificultats, em facilitava molt la comunicació. Però l'e-mail no és útil per a la comunicació en temps real. Per això hi ha els xats, però cal estar connectat. Per tant, treballem per tenir tecnologia que ens permeti estar sempre connectats. Sense forçar ningú a fer-ho a partir d'una cita prèvia, com fem ara si volem xerrar amb ell a través dels xats.
Q.A. La tindrem, oi?
V.C. És clar. Com el telèfon, que sempre està connectat. Amb els mòbils estarem tots connectats als portàtils, als ordinadors. És una tecnologia ja disponible, i d'alta velocitat, però Telefónica encara no l'ha desplegada gaire a Espanya. I aquí continua sent molt cara.
Q.A. Si vostè és el pare d'Internet, qui és la mare?
V.C. Ha, ha! Sap, els meus fills també em demanen, en tant que jo sóc el pare, si ells són germans d'Internet.
Q.A. Quan va enviar el seu primer e-mail?
V.C. El 1971. No recordo què hi vaig escriure, però els enginyers no som gaire poètics. Per tant, suposo que hi devia posar: "Això és una prova".
Q.A. Què sentia al saber que hi havia algú a l'altra banda?
V.C. Una emoció especial. Jo aleshores només era un programador, però saber que, des d'un lloc remot, podies influir en un altre lloc, a través de l'ordinador, era tenir consciència del gran potencial que ens permetia. Ara: aleshores encara no m'havia adonat que Internet arribaria a ser important també per a la gent, no només per a les empreses o els universitaris.
Q.A. Li agrada la ciència-ficció?
V.C. M'encanta. En sóc lector des de petit. Sobretot, de la ciència-ficció feta a partir de la física real i l'extrapolació. No la ciència-ficció fantasiosa, de la qual només m'estimo El senyor dels anells. I treballant com ara treballo en el desenvolupament d'una Internet interplanetària, és com sentir-se part d'una novel·la de ciència-ficció de la qual ets un dels personatges. Però en desconec el final.
Q.A. Feliç, suposo.
V.C. Així ho espero.
Q.A. Per què Internet encara no arriba a tothom?
V.C. Perquè com a mitjà encara és força nou, perquè és car, i és car perquè encara no hi ha gaire competència. Pensi que la zona més densament internauta és la que hi ha entre Estocolm i Copenhaguen, on arriba a una implantació del 70%. A Àfrica, però, gairebé no n'hi ha. I a la Xina, on hi ha 10 milions de persones connectades, el percentatge és mínim, perquè són mil milions d'habitants.
Q.A. ¿Per evitar col·lapses a la xarxa s'hi poden establir peatges i això pot afavorir un Primer i un Tercer Món a Internet?
V.C. A la xarxa la relació no es planteja així. El que fem és invertir els màxims esforços perquè la rapidesa en la comunicació d'e-mail i arxius sigui més ràpida. Però no volem una xarxa dividida.
Q.A. I els que quedin despenjats?
V.C. Hi ha un risc, és cert. Àfrica, però també algunes zones rurals dels Estats Units. Per això cal que els governs implantin públicament el servei. Perquè tothom, tothom, tingui accés a Internet.
Q.A. ¿Hi ha riscos en el creixement massiu d'Internet?
V.C. Que la xarxa no doni l'abast perquè el creixement és exponencial. Però ara només fem servir el 2% de la capacitat de la fibra òptica. Tenim potencial per crear-ne més, i potser el problema està en els equips personals, que són massa lents. Però fins ara hem tingut sort i sempre hi ha qui fa un pas més endavant i resol el problema tecnològic.
Q.A. Com observa el pols entre Bill Gates i el govern USA?
V.C. La solució de dividir la companyia en dos em sembla raonable.
Q.A. ¿Correm el perill de caure en mans d'alguns gegants com si fossin senyors feudals i ens haguéssim de col·locar sota el seu aixopluc?
V.C. Per sort, sempre apareix alguna nova companyia que fa competència als gegants. El control d'uns pocs em sembla impossible. Tothom hi col·labora, ningú no hi mana.
Q.A. I si un dia es col·lapsa la xarxa, la catàstrofe?
V.C. Sens dubte, la catàstrofe. Sobretot, per a gent com jo que confiem en la xarxa per a bona part de la nostra feina. Però també seria una catàstrofe si es col·lapsés el telèfon. Per això és important enfortir Internet i per això no vull donar gaire importància al fet que m'anomenin "el pare". En cas de col·lapse, no vull tenir tanta responsabilitat.