Dignísimes autoritats, senyores y senyors, senyor Vinton Gray Cerf.
La geografia urbana està plena d'evocacions que ens serveixen per orientar-nos en la ciutat. Però sovint , el nom d'un carrer forma part del patrimoni de la memòria col.lectiva i a més de donar referències geografiques aquestes també poden ser sentimentals.
Avui sóm aquí per donar nom a un nou carrer de Tarragona: el carrer d'Internet.
La nostra ciutat tan antiga i tan important en l'època del Imperi Romà , és un ésser viu que no para de bellugar-se des de ja fa milers d'anys. Gaudim amb orgull del patrimoni arqueològic que ens agermana amb Roma, Atenes, Petra, Palmira, Mèrida etc, però també tenim la satisfacció de mirar el futur i acceptar els reptes tecnològics.
No envà, Tarragona va ser a Catalunya, a Espanya i a Europa, una ciutat pionera en Internet gràcies al servidor urbà de Tinet que va permetre atansar aquest nou mitjà a cents, a milers de tarragonins.
Fins i tot ara que s'ha generalitzat aquest fenòmen de la comunicació, Tarragona segueix gaudint d'un dels standards més elevats de la Unió Europea pel que fa al nombre d'internautes.
Batejar una via urbana no sempre és una tasca fàcil. I no sempre s'ha emprat el nom dels prohoms més admirats de la ciutat. Segons com bufaven els vents de la Història es posaven noms de Sants o de militars poc o gens arrelats a la nostra terra.
Antigament es solien posar noms que feien referència a la gent que hi vivia, per exemple el carrer Cavallers. O que ens parlen del que s'hi comerciava: plaça de les cols, de l'oli, del balt...
A l'edat mitjana van fer fortuna els carrers amb noms de gremis professionals: Calderers, Cuirateries, Ferrers, carrer del Vidre, Merceria.
Amb la revolució industrial triomfaven carrers com Vapor, Indústria o Gasómetre. Per tant no és gens d'estrany que avui, encara al llindar del segle XXI, a Tarragona volguem tenir un carrer amb el nom més pronunciat per milions de llavis arreu del planeta.
Com he dit abans, a Tarragona, el mot Internet té unes connotacions especials i molt sentides per un gran nombre de ciutadans.
Aquest dies hem llegit que els internautes catòlics d'Espanya estan buscant un sant patró d'Internet. Precisament des de fa una bona colla d'anys es parla de Santa Tecla, entre d'altres candidats amb menys possibilitats.
Santa Tecla, curiosament, es la Santa Patrona de la nostra ciutat: el nom de Tecla ens evoca les tecles del teclat. No cal dir que com alcalde de Tarragona recolço fermament aquesta candidatura.
En tot cas, el carrer d'Internet queda justificat al tractar-se d'un mitjà de comunicació d'una importancia vital. Internet està transformant el món de la mateixa manera que ho va fer la invenció de la roda, el descubriment del foc, o la imprenta.
De segur que hi haurà un abans i un desprès d'Internet. Internet permet una intercomunicació global, simultania i a l'abast de les masses. Es un fenòmen que mai s'havia vist i que contribueix definitivament a la globalització que va predir Macluhan.
Però com totes les coses, l'us que se'n faci com a arma de comunicació, pot ser bo o dolent. Per aixó jo exhorto a tots els internautes tarragonins a emprar aquest mitjà positivament per donar a coneixer la nostra ciutat arreu del món, i per fomentar els més alts valors de solidaritat, la convivència i la pau en la comunitat internacional que per primera vegada no la fan els governs sinó les persones.